L’antic paisatge d’horta de Benetússer

26/10/2013

Opinión

La xicoteta extensió del terme municipal de Benetússer, amb tan sols 0’76km² de superfície, va obligar a molts veïns, com ja diguera Cavanilles en el segle XVIII, a conrear terres dels municipis veïns. [1] Una situació que en la dècada de 1970 encara es mantenia, ja que els veïns de Benetússer posseïen 103 hectàrees de terra a Catarroja, 12 a Paiporta, 5 a Picanya, 84 a Aldaia i 34 a Manises.[2] Però l’escassetat de terreny cultivable també era deguda al fet que gran part d’aquest estava en mans dels senyors del lloc.

Així quan els hereus dels comtes de Berbedel es van desfer de les seues últimes possessions a Benetússer a partir de 1934 segons Fernando Romeu Ridaura, perit aparellador i agrimensor del poble,[3]les terres que van vendre van ser: “50 fanegades de l’Hort del Palau, actualment els grups de Nostra Senyora del Socors, camí de Paiporta i part del cementeri; 20 fanegades, des de l’avinguda Calvo Sotelo a la via del ferrocarril (carrer Fernando el Catòlic, Les Américas i avinguda Alfafar); 16 fanegades, en el carrer del Marquès del Túria i edificis; 14 fanegades en la partida del Mitjà; 10 fanegades en el carrer del General Yagüe i edificis; 8 fanegades en l’avinguda Sanjurjo; i 6 fanegades al costat de l’avinguda de Calvo Sotelo, des del carrer Almarche al carrer Lope de Vega.”[4]

A principis del segle XX i malgrat les seues reduïdes dimensions, Benetússer tenia el típic paisatge d’horta valenciana on es comptabilitzaven 16 alqueries,[5] 5 cases de camp[6] i 8 barraques[7]. Al costat d’aquestes construccions existien altres relacionades més concretament amb les labors del camp com les sénies per al reg, de les quals van haver-hi 13 (Fig.1) per a elevar l’aigua dels pous en temps de sequera, per a després buidar-la en un petit dipòsit d’on es distribuïa a les parcel·les de terra properes. Aquestes van començar a desaparèixer amb l’aparició dels primers motors de reg comptabilitzant a partir de 1927 tres (Porvenir i San Josep dins del poble i, el de Sant Jordi en el terme de València, prop de l’alqueria de Romeu).

image001

Fig.1 Plànol de les sènies de Benetússer

Aquest paisatge d’horta es completava amb 11 eres (Fig.2), on al costat de la majoria d’elles hi havia com a complement una barraca o caseta, amb un pou al costat i una parra per a donar ombra. Amb l’aparició de les trilladores entorn a la dècada dels anys 30 del segle XX, les eres van quedar en l’oblit, mentre que els sequers que van arribar a ser 9 (Fig.2) van tenir una vida més llarga. També destacaven en el perfil horitzontal de l’horta de Benetússer les ceberes, de les quals va haver-hi 18,[8] les quals van emmagatzemar collites molt abundants d’aquest producte entre finals del segle XIX i principis del XX.

image002

Fig.2 Plànol de les eres i sequers de Benetússer.

L’horta de Benetússer des de sempre ha estat lligada amb la sèquia de Favara, que entrava en el poble a través de cinc sèquies secundàries o braços:

1. El braç de la Caira (Fig.3), que naix al costat del Cementeri i seguint el camí del mateix nom arribava a l’extrem final del carrer de les Barraques, on es dividia en dos nous brancs.

2. El braç Mitjà (Fig.4) que es desviava de la sèquia mare entre l’hort del Palau i el molí de Raga i circulava paral·lelament a la sèquia de Favara i el camí vell de Picassent, acabant a Massanassa.

3. El braç La Filà (Fig.4) que naix junt i a l’esquerra de la sèquia Mitjà i acabava a Alfafar.

4. El braç La Mola, naixia entre els motors L’Avenir i San Josep, acabant també a Alfafar.

5. El braç L’Orba, que naixia al costat del motor de San Josep, prop del límit del terme municipal i acabava a Alfafar.

Finalment un branc de la sèquia de Faitanar procedent de Paiporta entrava a Benetússer pel costat del cementeri i d’on obtenia aigua per al reg l’hort del Palau, enderrocat en 1934.

huerta benetusser 5

Fig.3 i Fig. 4. Plànols fets per Vicente Navarro i Soler per a la seua “Topografía médica de Benetússer” de 1927.
Clic per a ampliar

El paisatge d’horta de Benetússer va començar aviat a modificar-se, ja que en 1870 a petició de les autoritats locals del moment, l’arquitecte Vicente Constantino Marzo va presentar un projecte de prolongació del carrer València (carrer Major), amb la finalitat d’enllaçar amb la carretera Real de Madrid (Camí Nou) i connectar amb les noves cases que s’anaven construint en el municipi.

El carrer València es va convertir en l’artèria principal, sent l’eix i guia per a l’obertura d’altres noves que van començar a partionar-se a partir de l’any 1911, amb la característica de ser totes rectes i paral·leles. Aquests primers carrers van ser el del Molí, de l’Horta, de la Parra, de l’Església, del Castell i de Sant Martí, així com diverses places, la de l’Església, la del Castell i la del Forn. De manera que l’any 1925 l’entramat viari quedava configurat en setze carrers i tres places.

La primerenca urbanització de Benetússer juntament amb un important desenvolupament industrial que va començar a gestar-se a principis del segle XX va donar lloc a la desaparició de l’horta juntament amb les seues construccions tradicionals associades a aquesta (barraques, alqueries, sènies, sequers, pous,…),[9]de manera que ja en ple segle XXI l’únic vestigi que ens queda d’horta és un tros de terra situat entre el carrer el Molí i carrer Ausiàs March, a l’espera de desaparèixer sota la rajola i el formigó de noves finques ja projectades per una immobiliària.

panoramica huertos1

José Luis García i Martínez. Historiador de l’Art especialitzat en Gestió Cultural.

[1] Cavanilles, A.J. “Observaciones sobre el Reyno de Valencia” T.I, pag.161.
[2] Burriel de Orueta, E. L., La huerta de Valencia, Zona Sur. Estudio de geografía agraria, Valencia, 1971, pág. 421.
[3] Ricart i Bonillo, Vicent “Efemerides y datos históricos de Benetússer” pag. 91 memoria de 1976
[4] La nomenclatura dels carrers es correspon amb el Benetússer dels anys 30, i per tant no es correspon amb la nomenclatura actual.
[5] Aquestes alqueries seguint a Vicent Ricart i Bonillo, sigueren: La del Angel, la de Ridaura, la de Borao, la de Caco, la de Chafandino, la de Quicote, la de Conventillo, la del Hornero, la de Tundidor, la de Derecho, la de Llano, la de Nelo, la de Romero, la de Bou, la de Fernandito i la de Botifarro.
[6] La de Jaume, la de Grau, la de Requena, la de Burguet y la de Gatito.
[7] Tres d’aquestes barraques es trobaven quasi juntes en l’antic carrer de les Barraques, actualment carrer i plaça de Mariano Benlliure, els propietaris van ser la tia Manigua, el tío Retor i Mariano Fesol. Altres dues barraques limitaven amb el Braç d’Alfafar, prop de la sèquia de Favara i construïdes dins de les terres del que avui és l’actual cementeri municipal, i on vivia la família dels Bon.Al costat de la Senda d’Alfafar, avui carrer de Sant Sebastià, hi havia una altra barraca que pertanyia a la família Uixera, ocupant els terrenys posteriors de les finques nº 59 i 61, acostant-se bastant al carrer de Colón que és la seua paral·lela. La setena barraca, s’alineava amb el Cercle Cultural i Recreatiu, en el carrer Major, ocupada per la família Escrivà. I l’última estava enclavada en el Camí Nou propietat d’un veí d’Alfafar, Quico de la Niguà, el solar de la qual avui està ocupat per una finca de cinc pisos, construïda per la família Albors. Aquesta barraca va estar habitada per la família Matallín.
[8]La del Tío Blanquet, la del Tío Batiste, la del Goret, la del Tío Muriano, la de Gori, la de Miquel, la de Pepet de la Caseta, la de Remedios, la de Pascual Fabra, la de Pancha, la de Nelico, la del Tío Vicent El Estanquer, la de Pesotí, la de Matíes, la de Eugenio El Fuster y la de Vicent de la Flor.
[9] Per a saber més consultar García Martínez, José Luis La industria de Benetússer a principios del siglo XX
 
VN:F [1.9.17_1161]
Votos: 0.0/5 (0 votos emitidos)
, , , ,

Trackbacks/Pingbacks

  1. Bitacoras.com - 26/10/2013

    Información Bitacoras.com

    VA:F [1.9.17_1161]
    Puntos: 0 (de 0 votos)

Deja una contestación